Nanoligent, impulsada per investigadors de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, aspira a crear el primer fàrmac dissenyat per eliminar les cèl·lules mare metastàtiques.
Investigadors de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina han desenvolupat una nanomedicina per al tractament de les metàstasis mitjançant l’eliminació selectiva de les cèl·lules mare tumorals. Es tracta d’un sistema basat en nanopartícules que transporten un fàrmac quimioterapèutic i l’alliberen dins les cèl·lules canceroses.
L’equip d’investigadors, liderat per Esther Vázquez i Antonio Villaverde, de la UAB, i Ramon Mangues, de l’Hospital Sant Pau, ja han creat un prototip del fàrmac i han realitzat assaigs in vivo en models animals de càncer colorectal, que han demostrat la seva eficàcia, biodistribució selectiva i baixa toxicitat. Ara, per tal d’impulsar el desenvolupament del fàrmac cap a la clínica, han creat l’spin-off Nanoligent, dirigida per Manuel Rodríguez, professional amb experiència en el camp de la inversió i la creació i creixement de companyies biotecnològiques.
La tecnologia està avalada per les principals oficines de patents internacionals. L’European Patent Office (EPO) i la United States Patent and Trademark Office (USPTO) han concedit tres patents que la protegeixen i que ja han estat llicenciades a l’empresa Nanoligent.
Bloquejar la metàstasi
La teràpia que han creat els investigadors està dirigida a bloquejar el desenvolupament de la metàstasi, principalment del càncer colorectal, a través de noves estratègies dirigides a uns tipus cel·lulars definits. Consisteix en un nou sistema d’administració de fàrmacs basat en nanopartícules proteiques que condueixen selectivament l’agent terapèutic a les cèl·lules tumorals. El fàrmac actua només sobre les cèl·lules canceroses, perquè es basa en la interacció específica entre una proteïna present a la nanopartícula i un receptor cel·lular (CXCR4), que es troba sobreexpressat a les cèl·lules tumorals. “Aquesta interacció és crucial, perquè permet atacar només cèl·lules tumorals i no cèl·lules sanes, evitant així efectes secundaris derivats de la quimioteràpia clàssica”, destaca Antonio Villaverde.
El receptor CXCR4 està sobreexpressat en molts tipus de tumors, de manera que “aquesta tecnologia es pot dirigir al tractament de diferents tipus de neoplàsies a més del càncer colorectal i metàstasis derivades, com limfoma, leucèmia o càncer d’endometri, en models animals ja disponibles al grup de Sant Pau”, comenta Ramon Mangues. A més, les nanopartícules són compatibles amb una enorme varietat de fàrmacs possibles i per tant es converteixen en vehicles molt versàtils que poden transportar un gran ventall de molècules terapèutiques.
“Existeix una urgent necessitat de tractaments més eficaços i personalitzats per al càncer. La toxicitat i la manca d’eficàcia dels fàrmacs convencionals estan empenyent estratègies alternatives experimentals dirigides i dissenyades per assolir únicament uns tipus cel·lulars definits. Les nanopartícules, gràcies a la seva capacitat de penetració, difusió i funcionalitat, ofereixen un paisatge nanomèdic prometedor per a crear nous fàrmacs”, explica Esther Vázquez.
“En aquesta direcció, la tecnologia de Nanoligent obre una nova porta en la teràpia anticangerígena, ja que permet dissenyar un tractament amb major especificitat cel·lular que la dels tractaments ja existents, alhora que ofereix una major bioseguretat i biodegradabilitat i menor toxicitat”, assenyala Antonio Villaverde.
Actualment, no hi ha al mercat fàrmacs que eliminin selectivament les cèl·lules mare metastàsiques. Tot i que la tecnologia de Nanoligent encara està en desenvolupament, els investigadors afirmen que té molt potencial i consideren que podria tenir un alt impacte clínic a mesura que es superin els assaigs regulatoris.